Anecdotari. Fets divertits, curiosos en els que alguna cosa a veure hi tingui la Colla.
És important remarcar la gran afecció castellera que tenia el pare del Joan Maria Huguet i que sense cap dubte va influir en el futur del seu fill i de Torredembarra. Qui sap si aquell intent de ressorgiment dels “Xiquets de la Torre” l’any 1926, que intentà l’Esteve Huguet Viada, va fructificar l’any 1975 gràcies al seu fill Joan Maria amb els Nois de la Torre. Prova d’aquesta afecció pels castells va ser, sens dubte l’anècdota explicada 1000 vegades en molts llibres de fets castellers, i que una vegada més explicaré... La colla Nova de Valls havia d’anar a fer castells a Mallorca i era la primera vegada que una colla castellera sortia de la península per anar a fer castells. Dins el marc en què ens movem, per aconseguir fer la sortida era necessària una aportació econòmica extraordinària que va venir de l’esmentat Esteve Huguet, gràcies al qual es va fer el desplaçament a Mallorca. És en reconeixement i gratificació per l’ajut donat i el seu desfici pels castells que la colla Nova de Valls decideix regalar-li una camisa de la colla amb les seves inicials brodades a mà: A.U. (“Asteve Uguet”). Això és una prova més del gran entusiasme que sentia el pare del Joan Maria pels castells, entusiasme que ell va recollir, assimilar i segurament multiplicar.
Extret Joan M. Huguet i els Nois de la Torre.
...però val la pena explicar una anècdota que no tots els castellers saben (més aviat diria que pocs) i que és del tot certa i verificada. Va anar així... Acabada l’actuació castellera el protocol mana anar a saludar al Rei. Hi van en representació dels Nois de la Torre el seu cap de colla, el Joan Maria Huguet i el segon cap de colla, que en aquells moments era el Jaume Cañellas (o potser el seu pare no en tenia massa ganes d’anar-hi...). Quan arriben davant el Rei, el Jaume m’explica que Joan Carles I i mon pare mantenen la següent conversa:
-Majestad, ¿se acuerda de mí?
-Huguet!... (i després d’uns segons) de Torredembarra.
El Jaume ja no recorda res més de la conversa, ja que li va quedar la cara de babau mentre pensava en aquell acudit que acabava...
-Qui és aquell que hi ha al costat de l’Huguet?
-El Rei home, el Rei!
Extret Joan M. Huguet i els Nois de la Torre.
En les dates que s’apropen el Joan Maria Huguet protagonitza una nova anècdota que val la pena comentar. Me l’explica la persona afectada, el Jaume Cañellas: “... jo estava fent la “mili” a Barcelona i em sembla que estava arrestat o no m’havien donat permís per venir per la Festa Major. Així que ton pare agafa el telèfon i truca a la caserna dient que era l’alcalde de Torredembarra i que demanava si us plau que em deixessin uns dies de permís per poder fer castells, doncs era una peça important i tot el rotllo que sabia fotre ell. Total que em van donar el permís i vaig poder venir. Quan vaig arribar i vaig comentar que fins i tot havia trucat l’alcalde Mercadé, tothom es va posar a riure.. Abans ja havien enviat una carta, aquest cop segurament sí que ho va fer l’Ajuntament, però no en van fer ni cas”.
El bo de tot això és, que, per altres informacions que he rebut, no és l’única vegada que ho va fer. La segona va ser amb un altre casteller, aquest cop el Clemente Sánchez. Aquest estava fent la mili molt més lluny, a Còrdova, i també el va aconseguir portar per fer castells. El fet d’haver estudiat a l’Acadèmia Militar, on va arribar a ser alferes, segur que el va permetre saber quines paraules havia de deixar anar al coronel o capità de torn...
Extret Joan M. Huguet i els Nois de la Torre.
Cronològicament arribem a una data molt important d’aquest any que és l’onze de Setembre. Els fets d’aquesta data me’ls comenta el Josep Bargalló. I diu: “L’Assemblea de Catalunya va organitzar un acte a Torredembarra per l’onze de Setembre i després es van fer castells a la plaça de la Vila. Va parlar en nom de l’Assemblea un gran amic meu, que llavors coneixia poc, el Josep Lluís Carod Rovira. A l’hora de fer els castells a la plaça, dalt l’Ajuntament no hi havia ningú i tot i que s’havia sol·licitat, la senyera no hi onejava. Cal dir que aquest acte havia estat prohibit pel “Gobierno Civil”, però que l’alcalde de la Torre, el Josep Mercadé, ens va dir que el féssim, que en cas d’haver-hi problemes, ell donaria la cara. T’he de dir que, mentre ens planyíem de no tenir la senyera al balcó, ton pare, amb el cop de geni que el caracteritzava, va proposar de penjar-la mitjançant un pilar. I així ho vam fer. Vam portar la senyera a l’Ajuntament amb un pilar.” Això ho recorda vivament i amb gran orgull el Montes, ja que va ser ell mateix qui va pujar la senyera al balcó.
Extret Joan M. Huguet i els Nois de la Torre.