Parlem dels nostres avantpassats. Com hem arribat a ser els Nois de la Torre?
Els nostres orígens estan directament relacionats amb els “Xiquets de Torredembarra” o “Xiquets de la Torre”. En els anys compresos entre el darrer quart del S XIX i els precedents a la guerra civil espanyola, un grups de torrencs –els nostres avis i besavis- varen formar part d’aquesta primera colla torrenca i bastiren els seus castells al nostre poble. Com no podria ser d’altre manera, no tan sols no renunciem d’aquests orígens, sinó que els lloem i ens en sentim hereus.
El gran Lluís Solsona, amic i President d’honor del Nois de la Torre, és el principal culpable de la coneixença i difusió d’aquests fets i en deixa constància en dos articles que va escriure per a la revista dels Nois: Pilar de sis. En ells fa referència a l’aparició de la colla torrenca i ho documenta gràcies a les publicacions escrites de l’època.
En un primer article publicat al número 0 ens parla de l’aparició –al final de l’època d’or i començament de la decadència dels castells- dels “Xiquets de Torredembarra”. Entre els anys 1889 i 1906 en queda constància escrita, de vegades de manera explícita –...los “Xiquets de Torredembarra” levantaran , a la salida de oficio, sus atrevidas torres en la plaza Mayor y por la tarde los “xiquets” haran sus arriesgados castillos frente a las casas de las autoridades y particulares... (Diario de Tarragona, 1892)- i d’altres de manera implícita –...ahora en los castells no toman parte los “Xiquets de Valls”, que son los verdaderos artistas en esta clase de diversiones... (Diario de Barcelona, 1896)-.
En el segon article, publicat al llibre Joan M. Huguet i els Nois de la Torre, fa referència a la lluita per la subsistència de la colla torrenca en els moments de decadència del Món casteller i on els avis de famílies castelleres dels actuals Nois de la Torre, ja treuen el nas.
En relació al 1926, no podem deixar de publicar una coneguda fotografia dels “Xiquets de la Torre”, procedent de l’Arxiu de la família Huguet, en la que es veu un castell a la plaça de la Vila; al nostre entendre, es tracta d’una “prova” efectuada el dia de la festa major, mentre se celebrava l’ofici de Santa Rosalia, doncs el balcó de l’Ajuntament es troba adornat amb un gran domàs i, en canvi no hi ha cap autoritat ni altra persona. També es dedueix l’actuació dels “Xiquets de la Torre” del fet de que no en un, sinó en dos, dels principals diaris hem trobat informació de que van actuar a la nostra festa major las collas de Xiquets de Valls (La Vanguardia, 8-9 i Las Noticias, 11-9) i com, que fins aquell moment, les novelles colles del Vendrell i Tarragona encara no s’havien desplaçat a cap de les places considerades com a castelleres per fer-hi actuacions públiques i, aquest any, a Valls només hi havia una colla, s’arriba a la conclusió de que les dues colles havien de ser la vallenca i els “Xiquets de la Torre”.
L’any 1927 la programació dels Xiquets de la Torre a la nostra festa major és totalment explícita; així llegim que el programa de festejos, dignos todos de esta importante población, anuncia dianas, pasacalles, disparo de morteretes, conciertos, “Xiquets de Valls”, “Xiquets de la Torre” y divinos oficios...( Las Noticias, 1-9) i encara que, passada la festa, una altra crònica diu que a la salida de los divinos oficios la “colla” de Tarragona de “Xiquets de Valls” costeada por el acaudalado don Juan Valls Cañellas, levantó sus atrevidas torres frente a las Casas Consistoriales, que lucían vistosas colgaduras (La Vanguardia, 8-9); és evident que aquest paràgraf no fa altra cosa que precisar que aquests Xiquets de Valls tarragonins eren la primera de les dues colles programades i que, per tant, les colles que refereix Las Noticias són els “Xiquets de Valls” de Tarragona i el “Xiquets de la Torre”.”
'En referència al primer paràgraf de l’article, on el Lluís Solsona parla de la fotografia que es publica, cal dir que l’enxaneta improvisat del castell sembla ser que és el “Ton Segal” (pare) i que, encara que no és del tot segur, pot ser que també hi pugessin el pare del Joan Maria Huguet i el “Titus”, o sia el Francesc Huguet Viada (jo sempre l’havia conegut pel “tiet Siscu”), germà de l’Esteve Huguet Viada, i per tant, oncle del Joan Maria i per al qual sentia gran admiració i devoció. -----'à Foto llibre Joan M. Huguet i els Nois de la Torre (Sagal)
”...els Huguet i els “Segal” van ser, segons li vaig sentir sempre al meu pare, els puntals d’aquell intent de Renaixença dels “Xiquets de la Torre”...”