Quina importància ha tingut el fet casteller al nostre poble. I quina ha estat la posició de la plaça de la Verdura durant l'època d'or, la decadència o la renaixença castellera?
El nom de "Plaça de la Verdura" és el nom popular de l’època, pel mercat que s’hi feia. També, de manera popular, se li havia dit placeta del Blat i plaça de l’Oli. A principi del segle XX, el 1903, a proposta d’un col·lectiu catalanista local, va passar a anomenar-se Dr. Robert ja que aquest doctor havia mort feia uns mesos i era el símbol del catalanisme del moment.
Fins llavors s’havia dit Plaça Major. Acabada la guerra civil, l’any 1939 se li va posar el nom de Calvo Sotelo. En tornar la democràcia es va batejar amb el nom de Plaça de la Vila.
Es per aquest motiu, perquè en els anys de major esplendor castellera del món casteller i de la nostra plaça, que la gent castellera i la gent del carrer l’anomenava Plaça de la Verdura, que nosaltres la volem reivindicar.
El segle XX Torredembarra ha estat una plaça cabdal en la historia del fet casteller ja des dels seus inicis. El primer document que ens en parla -un article del "Diario de Barcelona" de 1852, no signat, però degut a la inconfusible ploma de Joan Mañé i Flaquer- és prou eloqüent com per poder plantejar amb fermesa que els castells devien arribar a casa nostra tan aviat com es va donar el pas, a finals del XVIII i començaments del XIX, de les antigues construccions humanes de Moixigangues i Balls de Valencians a les aleshores modernes dels castells.
Sigui com sigui, i des d’aquell llunya 1852, Torredembarra va veure i viure, a tot el llarg del segle XIX, per santa Rosalia fonamentalment, però no només per la festa major, la majoria de les grans construccions de l’època, amb força castells de nou pisos, de mans de les dues colles vallenques, la Vella i la Nova, que no hi fallaren gairebé cap any. I, més ocasionalment, colles més modestes, com les de l’Espluga de Francolí i Montblanc. Consideració especial mereixen aquells primers Xiquets de Torredembarra que, a cavall del final del XIX i començament del XX, quan el fet casteller vivia anys de decadència, van actuar sols o acompanyats pels vallencs en les nostres festes.
Santa Rosalia acollia forasters i vilatans, gent de casa i convidats de fora, que s’aplegaven pels carrers i· places de Dalt la Torre, especialment la de la Vila, per veure unes diades castelleres que només es repetien cada temporada en pocs altres pobles i ciutats del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Penedès.
El segle XX va començar amb una forta crisi castellera, com de tot el model festiu de la Catalunya Nova, però a Torredembarra no hi van faltar els castells, fos amb colles vallenques o, als anys vint, amb senzills castells aixecats per afeccionats locals. I, quan vingué la Renaixença del fet casteller, la nostra plaça en fou la màxima protagonista: el 1934 i el 1935 la Nova de Valls hi va plantar els dos únics tres de vuit carregats que es van veure en tot el món casteller en la primera meitat de segle. Acabada la guerra civil, els dos primers quatre de vuit descarregats de la postguerra també es van fer a casa nostra, el 1939 i el 1941 a càrrec dels Xiquets de Valls.
Castellers de Valls, de Tarragona i, especialment, del Vendrell participaren, en la dura postguerra, en les matinades, actuacions i processons de les nostres festes. Tot i això, la nostra plaça va anar perdent protagonisme, que va començar a recuperar, el 1975, amb la fundació de la segona colla de la nostra pròpia historia, els Nois de la Torre, que, en els seus primers anys, se situaren aviat en un primer pla del món casteller.
Els castells de nou pisos, la gamma que tant havia sovintejat a mitjan segle XIX, van tornar a venir, de mans de la Vella de Valls, l’any 2000, recuperant, així Torredembarra, la selecta qualificació de plaça de nou, que va consolidar l’any següent, amb la mateixa Vella.
Els darrers anys, el Castellers de Vilafranca, han aixecat el llistó de la nostra plaça portant castells tant importants com el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre o el pilar de set amb folre, en una mateixa actuació, per les festes del Quadre de Santa Rosalia.